Cassola de tros
La recepta tradicional de Linyola!
El Club excursionista Linyola CELI http://celi.cat/, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Linyola, organitza anualment la marxa popular no competitiva Mascançà de Linyola. En la 6a i darrera edició celebrada, l’any 2019, hi van participar un total de 225 persones. Aquestes, van poder recórrer alguns dels paratges més bonics de les nostres contrades: L’entorn natural de l’Estany d’Ivars i de Vila-Sana o les vinyes del Castell del Remei, entre altres.
En total, hi ha tres recorreguts possibles a escollir amb distàncies diferents. Des de la sortida, que té lloc al poble, fins a l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, tots els recorreguts són iguals. En aquest punt, però, les Marxes Lli (13km); Fonoll (16km) i Camamilla (25km), se separen per emprendre diferents rutes.
Cal destacar, també que, des de la quarta edició, la Marxa Mascançà forma part del projecte Marxa.Cat, iniciat a Lleida el 2015 amb la intenció d’unir diverses marxes populars saludables de Ponent. Des del desembre de 2020 és una de les 13 rutes de “Trail Running pel Pirineu i les Terres de Lleida” recomanades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.
El camí de Sant Jaume arriba al municipi de Linyola per l’est, procedent del Castell del Remei, i travessa el poble pel costat de l’Església i l’Ajuntament. L’abandona en direcció nord-oest pel cementiri i pel camí de Balaguer. Forma part del Tram-4 de la xarxa de camins Sant Jaume de Catalunya. Es bifurca a Tàrrega, provinent de Cervera i discorre cap a Balaguer i Alfarràs fins a Sant Joan de la Penya, a Osca. Linyola és parada i fonda per multitud de persones que en fan el pelegrinatge a peu o en bicicleta. A finals del 2020 es van instal·lar les noves senyals del Camí de Sant Jaume a tot el tram Tàrrega-Alfarràs.
Aquesta ruta, lineal entorn del riu Corb, arriba al poble des del sud-est, procedent de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, que és un punt d’origen. Com el seu nom indica, ressegueix el riu Corb pels camins que l’envolten, tant pel nord com pel sud. Al nostre terme aquesta ruta discorre sobretot per la part baixa del terme i més propera a Poal. Coincideix, en algun tram, amb la Ruta 4 i la Perimetral de Linyola. Finalment, abandona el nostre poble en direcció als Arcs per arribar a Vilanova de Barca. Aquesta ruta té senyalització pròpia.
Les Rutes Saludables de Linyola estan formades per un total de sis circuits circulars, aptes per a tothom i adaptats per fer-los tant a peu, com amb bicicleta o per altres mitjans. Aquestes rutes han estat recondicionades pels joves voluntaris dels camps de treballs que, des de fa cinc anys, es desenvolupen tots els estius a la nostra vila.
La idea de crear les Rutes Saludables, d’una banda, és fomentar l’esport i una forma de vida saludable. Però, sobretot, es tracta que tots els linyolencs i linyolenques puguem gaudir i descobrir elements del patrimoni, arquitectònic, històric i natural del nostre terme municipal.
Totes aquestes rutes parteixen i arriben del mateix punt, la Plaça Planell, però a partir d’aquí se separen i segueixen itineraris diferents. Si tens interès a seguir qualsevol d’aquestes rutes ho pots fer amb el teu mòbil descarregant els seus trajectes mitjançant el codi QR facilitat a continuació i/o seguint les indicacions del mapa col·locat a la façana de l’edifici Sindicat a la plaça Planell. (Aquí he pensat que podem ficar el QR perquè tothom es descarregui les rutes, si vol).
Aquesta és potser la ruta més tradicional i coneguda pels linyolencs. La Font Vella és la primera de les fonts construïdes a la vila. D’origen àrab, l’estructura actual va ser construïda entre els segles XVIII i XIX. Amb l'arribada d’aigua potable al poble l’any 1899 es va anar abandonant i enrunant. Fins aquella època, tots els veïns hi anaven per abastir-se d’aigua carregats de càntirs i, a vegades, amb l’ajuda de someres. L’any 1996, finalment, la Font Vella va ser restaurada i convertida en zona enjardinada. El 2017 l’espai va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local.
A part de la Font, aquesta ruta compta també amb altres punts d’interès. D’una banda, els que la facin podran veure cabanes de tàpia, que és un tipus de construcció tradicional i pròpia de llocs secs. També podran gaudir del pantà de la Col·lectivitat n.20, situat en un dels punts més elevats del terme, i del monument que en commemora la seva construcció als anys 60 del segle passat.
Així mateix, per aquells qui busquin unes bones vistes panoràmiques de la plana d’Urgell i el Prepirineu, no es podran deixar perdre el mirador del Barranc, antic abocador local restaurat i convertit en espai d’interès natural i un dels punts més elevats de la nostra comarca. Finalment, la ruta retorna al poble pel camí asfaltat dels Arcs, tot passant per la Creueta dels Olivers i la zona de les Sitges.
El bosc de Ribera ha desaparegut de la major part de cursos fluvials de la comarca. Tot i això, aquesta ruta saludable permet veure alguns dels emplaçaments on els cursos fluvials sí que s’han mantingut en el temps. Concretament, es ressegueix un dels dos ramals principals del riu Ondara, que travessa el nostre terme. Alguns punts d’interès pels quals passa aquesta ruta són les Arroquetes, l’entorn de ribera, el pont de fusta, la Depuradora municipal i la Creuta dels olivers. Si el que estem buscant són bones vistes, passant per les Arroquetes gaudirem d’una espectacular panoràmica cap al sud de la plana i amb vista a les serres del Tallat, Prades i Montsant. Arribant al pont de fusta i al capvespre podrem observar una de les postes de sol més sorprenents de Ponent.
Aquesta ruta saludable, d’un nivell fàcil i apte per a tothom, ens descobreix diversos escenaris de la Guerra Civil que s’emmarquen en la nostra vila. Destaquen la fosa comuna del cementiri; la masia del Senyorito; restes de nius de metralladores darrere la casella del canal auxiliar, els bunkers de la costera i el memorial democràtic ubicat davant l’Ajuntament. Addicionalment, el circuit també passa pel costat de la segona séquia dels Canals d’Urgell, el pont de fusta, el bosquet de Linyola -espai condicionat per fer pícnics-, l’antic escorxador, l’església i pel mural de les escales del Castell, homenatge a la pau.
La ruta saludable més llarga del terme recorre pel costat d’algunes de les masies de la Cendrosa (Moreno, Sans, Rito, Valeri) ubicades dins del terme de Vallverd i un bon mostrari de cabanes rurals. Ressegueix, a més a més, un tram del canal auxiliar dels Canals d’Urgell i ens porta a descobrir l’emplaçament on s’ubicava la bòbila de Sarsènit (el topònim d’un antic llogaret àrab). Passa pel costat d’un tram del riu Corb i també per l’indret on hi havia la llacuna endorreica del Clot de la Llacuna. En arribar al pont de l’Ondara aquesta ruta se solapa amb el tram de la ruta 2.
Aquesta ruta discorre íntegrament per dins del nucli urbà de Linyola i ens permet descobrir gairebé un centenar d’elements patrimonials històrics, culturals, arquitectònics i ambientals, així com diversos racons interessants o poc freqüentats de la vila.
Entre ells, destaquen la sala d’art Robert Pérez; l’alzina centenària del Civit; Les Sitges; el mural de Ca la Pipa, la casa natal d’Enric Arderiu i Valls, el Memorial Democràtic; l’escultures (Homenatge a la Dona, homenatge a la pagesia, 11 de setembre, Pau Casals, el pensador del Planell), l’antic Molí d’oli i la zona del Castell, el mural del Pessebre, la fossa comuna de la Guerra Civil, l’Església o l’antic escorxador.
La ruta perimetral de Linyola ressegueix fil per randa el contorn del terme municipal i ens permet conèixer els seus límits. Però, no només això, aquest circuit també uneix la resta de rutes saludables del poble. Es converteix, doncs, en la més llarga de totes amb un total de 24,7 km i, tot i que es pot fer a peu, està més pensada per recórrer-la amb bicicleta. Al còmput del recorregut caldrà sumar-hi l’arribada per qualsevol dels punts de connexió possible.