Cassola de tros
La recepta tradicional de Linyola!
Història
Història de Linyola
El lloc fou habitat pels ilergetes i posteriorment dominat pels romans, conegut pel nom de Liniola, pel cultiu de lli, però la vila agafà un veritable relleu quan l’any 882, els àrabs, iniciaren la reconstrucció i fortificació de diferents pobles, entre ells, Linyola, que es convertí en la capital de la comarca anomenada Mascançà.
Linyola fou conquerida pels Comtes d’Urgell entre els anys 1076-79, però els seus habitants no visqueren tranquils fins a la caiguda de Balaguer, l’ any 1105. Durant el domini dels Comtes, hi hagué enfrontaments familiars per posseir el Comtat En una d’aquestes disputes, a l’agost de 1228, Jaume I, que era partidari de la comtessa Aurembiaix, al davant de les seves tropes, conquerí a l’assalt, la vila i el castell de Linyola. Uns mesos després Jaume I, l’1 de novembre de 1228, autoritzava a Linyola a tenir mercat setmanal i declarava als homes de la vila, lliures de pagar impostos, a tots els territoris de la Corona d’Aragó.
Durant la segona meitat del s. XIV es va viure una gran expansió econòmica, fins a la caiguda del Comtat d’Urgell, l’ any 1413. El rei Ferran I d’ Antequera, donà Linyola com a botí de guerra, al noble Guerau Alemany de Cervelló. Els hereus d’aquest, es van vendre la baronia de Linyola, als Cardona de Bellpuig.
La Baronia de Linyola, estava composta per la nostra vila i els termes d’Almasó i La Cendrosa. I fins als primer quart del s. XIX tindrien com a Barons, als Ducs de Sessa.
Durant la guerra civil catalana (1462-1472) Linyola, que prengué part del costat de la Generalitat, fou presa per les tropes del rei, que ordenà l’enderrocament del seu Castell, una insígnia a les terres de l’Urgell.
Durant el s. XVI, es visqué una època de gran prosperitat com assenyala la construcció d’un meravellós palau renaixentista, l’actual Ajuntament, durant els anys 1556-57. I que Linyola contractes a un arquitecte, Bartomeu Roig i pagués la construcció del temple parroquial d’ estil gòtic, i del seu singular campanar, envoltat de les quatre torres que són comunidors (1586-1600).
Durant els s. XVII-XIX, Linyola va viure a remolc de les guerres, sequeres i pandèmies que no la deixaren créixer fins que a la construcció del Canal d’Urgell (1862) la població augmentà, fet que comportà el trencament de muralles i portals (1883), la construcció d’una carretera a l’estació de Mollerussa (1899), l’arribada de les aigües (1899), la llum (1900) la creació d’un Sindicat Agrícola i Caixa Rural (1916)..., però tot aquest creixement seria estroncat per la guerra civil (1936-39) i per la difícil postguerra.
Els anys 60 el poble es comença a refer i a urbanitzar, però és amb l’ arribada dels ajuntaments democràtics (1979) i la seva acció continuada de millores, que converteixen Linyola en una vila moderna, urbanitzada, amb tota mena de serveis, que es veu enriquida culturalment, pel sorgiment d’una colla d’associacions, que amb les seves activitats, han millorat la qualitat de vida dels seus habitants i que han convertit la vila en un lloc acollidor i amb personalitat pròpia.