Cassola de tros
La recepta tradicional de Linyola!
La cassola de tros és un plat que es pot cuinar d’infinites maneres. En aquest espai us en deixem una de les receptes, la tradicional de Linyola.
1 kg. de caragols ben nets. Millor si són dels plans, els bovers també es poden posar, però no són tan gustosos.
1 llonganissa no massa llarga.
3 costelles de porc fetes a trossos.
3 llenques de cansalada.
2 cebes.
125 gr. de tomata triturada natural.
1/2 kg. d’espinacs nets i funyits o escaldats.
1 bitxo.
2 grans d’all.
1 got i mig de brandi.
1 got i mig de vi ranci.
Oli d’oliva.
Sal.
Pebre negre.
1 llesca de pa fregit.
1 sarpat d’ametlles.
2 nous.
2 grans d’all.
El fetge del conill.
Primerament, posarem una cassola gran amb oli al foc i, un cop calent, hi tirarem la cansalada. Quan aquesta estigui una mica rossa hi afegirem la costella salpebrada i la llonganissa feta a trossos petits. Quan estiguin daurats hi afegirem el conill salpebrat i el deixarem coure una mica.
A continuació, afegirem les cebes tallades ben petites, els alls tallats fins i el bitxo. Un cop la ceba estigui cuita i la carn ben rossa hi tirarem la tomata triturada i la deixarem fregir. Després, tirarem el brandi i el vi ranci i ho deixarem tot fent “xup xup” durant una bona estona.
Després arribarà el torn dels caragols, que deixarem coure dins la salsa. Si hem decidit fer la picada, a mitja cocció afegirem la barreja feta al morter amb l’all, les ametlles, les nous, el fetge cuit i el pa fregit. Omplirem d’aigua la meitat del morter, barrejarem bé la picada i l’afegirem a la cassola. Passats uns quinze minuts tirarem els espinacs. Quan aquests s’hagin impregnat bé de tots els aromes de la cassola ja podrem apagar el foc.
Si els caragols són bovers podem afegir-los a la cassola, ben nets i vius; però si són plans és millor posar-los en una olla amb aigua freda i sal. Quan l'aigua comenci a bullir, haurem d’apagar el foc i treure els caragols, que ja tindran el cap fora. Només cal escaldar-los!
Si veiem que la cassola ens ha quedat una mica seca podem afegir una mica de brou que haurem fet amb el cap del conill i un lligam de verdures.
La cassola és més bona quan es menja al cap d’unes hores d’haver-se cuinat, fins i tot l’endemà. Això sí, la feu el dia abans i no la deixeu a la nevera, procureu que la tapa de la cassola deixi un espai per respirar, ja que hi ha el perill que si la tapeu del tot es fermenti.