La vila de Linyola compta amb diversos i variats museus privats. L’herència de la fusta, la pintura, els vins i l’oli en són alguns exemples representatius. Així mateix, del patrimoni linyolenc, que són tres edificis inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitèctonic de Catalunya, en destaquem l’Església gòtica de Santa Maria; l’antic escorxador municipal, edifici modernista d’inicis del segle XX; el Molí d'Oli; i el taller de pintura i exposició del retratista Robert Pérez.  

 

Església de Santa Maria

      

L'actual església de Linyola de nova planta es va fer realitat quan el poble va considerar que la vella església era petita i estava en ruïnes pel que decidiren construir una nova església, pagant-la ells. Per tant, l'església va ser aixecada en estil gòtic entre el 1587 i el 1600, però va patir modificacions posteriors i es va finalitzar el 1969-71. 

És un representant de qualitat ben notable del gòtic terminal del segle XVI, tant per la proporció i execució interna com per l’habitual combinació amb una portada de gust renaixentista, més l’adició d’un campanar, que n’acabarà essent una de les parts més singulars. 

L’interior és una sola nau molt àmplia amb capelles laterals entre contraforts massissos que sustenten l’arc de mig punt dels laterals i els arcs gòtics de la volta. 

A la façana, capçada amb una senzilla cornisa, hi destaca la portalada renaixentista i la rosassa, voltada d'un fris dentat. El portal és obra de l'italià Andrea Fortunato de Peregrinis, d'entre 1601 i 1603. Està emmarcat per dues columnes compostes que sostenen un entaulament amb volutes, damunt les quals hi ha tres imatges molt malmeses -una anunciació: l'arcàngel Gabriel, la Verge i Déu Pare més amunt. 

En un extrem de la façana s’aixeca el campanar, el qual va ser construït per l'arquitecte Bartomeu Roig a finals del segle XVI. Aquest es caracteritza per mantenir un perfil poligonal d’acord amb l’estil del gòtic terminal, però hi ha un element que el diferencia: la presència de quatre torretes a mitja alçada, una mena de “garites” que li donen un caire fins i tot militar. Són quatre comunidors, des d’on el sacerdot podia beneir el terme als quatre vents per tal d’allunyar les malvestats, sobretot meteorològiques. Així mateix, fa 28 metres d'alçada i és per aquestes característiques comentades anteriorment, únic a tot Catalunya i avui dia és un fantàstic mirador a 360 graus. Cal esmentar que el campanar va ser restaurat l'any 1898 i al 1995 es van fer millores, sobretot de tipus estètic. 

En la portada s’erigeix orgullós l’escut de la vila de Linyola, qui fou la que va pagar l’església.

Al llarg dels anys ha passat per diferents reparacions, sobretot arreglar la teulada durant els segles XIX i XX. Durant la guerra civil es cremaren els seus retaules. 

Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14790.

En aquest enllaç pots fer una visita virtual 3D de l'Esglèsia (Gentilesa de Construccions i Promocions Roc-Oliva).

Contacte

Adreça: Plaça Àngel Guimerà, núm. 6

Telèfon: 973 575 093

Antic escorxador municipal

  

L'escorxador és un edifici modernista que va ser construït entre el 1929 i el 1931; i planejat per l'enginyer Pedro Vallcorba Sánchez. La seva construcció va ser conseqüència de l'impuls que van donar els moviments polítics i socioculturals modernistes i noucentistes de finals de segle XIX i principis del segle XX. Tot això a causa de la revolució industrial a Catalunya. 

Al principi, l'escorxador s'utilitzava esporàdicament, per carnissers i botiguers, ja que la major part dels veïns continuaven fent la matança del bestiar als corrals. Posteriorment, es van crear restriccions que obligaven a cuidar el bestiar a fora del poble i la seva explotació va anar desapareixent a poc a poc. 

L'estil de l'edifici és estructural i decoratiu senzill, racional i pensant sempre en una arquitectura industrial molt estesa a principis del segle XX i en la qual es tenia més en compte l'estalvi que l'estètica. Així doncs, l'escorxador compta amb uns 195 m² i una alçada de 5 m. La resta de solar està disponible per a noves ampliacions. 

El material essencial per la seva construcció fou el maó. Al voltant de les parets, una sanefa de mosaic romà s’intercalava entre 6 finestres esglaonades i rematades, a la part superior per unes petites arcades d’obra vista, i a la part inferior per uns trencaaigües de ceràmica esmaltada. Les finestres es van projectar per integrar vidres policromats. A la façana principal les finestres i la sanefa tenen el mateix estil, i els pilars que la conformen són d’obra vista, i entre els dos centrals, un portal escalonat i rematat per un arc d’obra vista dóna pas al vestíbul, espai on hi ha els serveis i l’administració. 

A la part superior, els quatre pilars estan units per unes cornises arquejades de pedra artificial, i als laterals trobem dues obertures ovalades i emmarcades amb la mateixa pedra. Damunt del vestíbul, i entre els dos pilars d’obra vista que estan rematats per dos pilanets decoratius i escalonats, trobem la part identitària de l’edifici amb el seu nom i data en castellà "Matadero Municipal, año 1929", tot fabricat amb ceràmica negra esmaltada i envoltada d’una motllura de ceràmica cuita. Al capdamunt de tot, un magnífic escut de la vila de Linyola, de pedra artificial, culmina l’obra decorativa de l’escorxador. 

Està considerat un dels elements patrimonials més destacats del poble. En l’actualitat és un espai per fer exposicions itinerants i altres tipus de tallers i activitats.

Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45785.

Contacte

Adreça: Carrer de l'Escorxador, núm. 9

Telèfon: 973 575 019 (Ajuntament de Linyola)

Taller de pintura i exposició del retratista Robert Pérez

      

Robert Pérez Palou (Linyola, 1948) va fer d’agricultor tota la seva vida professional seguint amb la tradició familiar. Des de ben jove ja va evidenciar el seu talent artístic, però al no poder tenir una educació artística formal, tota la seva formació ha estat autodidacta.

El 1988 va començar a dedicar-se a la pintura de manera professional i al 1995 va abandonar definitivament el camp per a dedicar-s’hi íntegrament.

La tècnica que utilitza és el pastel i s’ha especialitzat en el retrat. El seu domini és tal que les seves obres semblen fotografies. Ha participat en múltiples exposicions arreu del món, destacant Lisboa (2001), Tokyo (2003), Nova York (2005 i 2008), Barcelona (2006, 2008 i 2009), Madrid (2008), Dubai (2009), París (2009), Los Àngeles (2010) i Xina (2011), entre d’altres.

El podeu visitar en el seu taller de la plaça Planell i sovint el podreu veure en acció al seu estudi des del carrer si passegeu per allà.

Contacte

Adreça: Plaça Planell, 2

Telèfon: 610 419 222

 

Molí d'Oli

       

El molí d'oli de Linyola, també conegut com a molí d'oli d'en Giné, està situat a la part més antiga del poble, al carrer Castell, 27. Antigament, aquest carrer era conegut com "Lo carrer del metge", ja que als anys seixanta del segle XX un descendent d'en Joseph Giné i Carrera, qui fou un terratinent prou gran per a disposar de molí particular, encara feia de metge qui es deia Ramon Giné i Pintó que va tenir tres filles, una de les quals és l'actual propietària del molí. 

La construcció del molí no està exactament datada, però a la llinda de la porta principal duu la inscripció "Molí de Joseph Giné y Carrera any 1827". Per això no se sap si és el moment de la construcció o bé d'alguna reforma. És un edifici de planta rectangular i d'estil senzill. L'antic bigam que travessa el sostre de punta a punta és la barra que, abans de la guerra, s'utilitzava per a moure les moles de granit. Les mules eren les que movien aquestes moles tan grans i pesants. La construcció de l'edifici és senzilla i de caràcter agrícola amb murs aixecats de maçoneria i pedra ben escairada a la porta principal.

Així doncs, era el molí del poble que anava sent arrendat i la cooperativa de la vila l'havia tingut llogat fins a la dècada dels noranta del segle XX. Tot i així, en l'actualitat resta tancat, però conserva en el seu interior la maquinària original per a l'elaboració del producte i acull, segons necessitats, diferents exposicions de caràcter cultural que s'organitzen per part de l'Ajuntament. En les últimes edicions de "La Fira de la Camamilla" s'hi han fet exposicions de plantes aromàtiques a càrrec de Josep Maria Mas i Montse Darbra.

Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17697.

Contacte

Adreça: Carrer Castell, núm. 27

Telèfon: 973 575 019 (Ajuntament de Linyola)